De Catalunya a California

Ieieieieiiiii ja tornem a ser aquí! Us vam escriure divendres passat explicant la despedida de la feina i que arribaven el Xavi i la Marta. Doncs ja son aquí i de quina manera! Els vam portar a sopar al Tony’s Pizza per celebrar el meu aniversari i després vam bufar les espelmes a casa perquè ja no aguantaven més! Quan van sortir de l’aeroport ens van donar un regal molt i molt xulo: la samarreta de la fil·loxera :D oh quina sorpresa i quin detall! Aixi que vam anar tots de la fil·loxera a sopar, com podeu veure a la foto que penjarem. A les 5,30 va sonar el despertador i cap a Las Vegas. Què dir de LV?

- Només sortir de l’avió ja vam poder comprovar de què anirien aquells 4 dies: casino, joc i calers! Tot l’aeroport estava ple de màquines “tragaperras” o màquines de poquer entre molts d’altres. Una bojeria!!

- L’hotel va estar superbé, com a ubicació és inmillorable ja que estavem paret per paret amb el París i just davant el Bellagio, una passada :) des de l’habitació veiem l’Strip amb tots els hotels, així que no ens podem queixar.

- El tema casino va ser superdivertit (i aquí escriu la Laura xd) perquè com que el Xavi té 17 anys representava que no podia jugar ni apostar, i depenent de quins supervisors hi havia ens venien a demanar el dni i quan veien que era menor de 21 el feien fora. Ens deien: ja sabeu que a LV la llei es molt estricte i, per tant, et convidaven a marxar. Com que a dins el casino del nostre hotel hi havia un Starbucks el deixavem alla, que va acabar sent la seva guarderia jajajaja Total, que com que el mestre del joc és ell, els altres ens vam quedar amb el cul enlaire. Com que l’aposta mínima per al Blackjack era de 15$ vam decidir que només jugaria el David, i vaia decisió que vam pendre, perquè el tio va passar de guanyar 75$ a perdre’ls tots jajajaja l’avaricia fa molt de mal, però va estar bé! Si vas a LV i no jugues és com no anar a LV.

- El temps va ser una mica fluix, el primer dia va ploure al matí així que vam anar a la piscina a la tarda, i el segon dia el vam dedicar tot el mati a torrar-nos al sol (penseu que ara ja som a San Francisco i avui tenim 15 graus de maxima i 11 de minima, osigui que estem del fred fins als ous!). La piscina estava molt freda, cosa que no entenem perque a Las Vegas en un dia normal pot fer 40º, però el DJ que hi havia i les begudes ho arreglaven. 

- El tema Cirque du Soleil és d’un altre món… Pel David, el Xavi i la Marta era el primer cop i els va encantar!! Però atenció, perquè el que us vam dir de les entrades a primera fila va funcionar, però amb les persones equibocades! Resulta que hi havia un home que era el que fa la funció de pallasso (a cada espectacle del CDS n’hi ha un però mai van vestits de pallassos, simplement distreuen els espectadors mentre tothom s’assenta). Doncs aquest home, d’uns 65 anys amb traje negre, va agafar dues noies que buscaven el seient, es va dirigir cap a nosaltres, va agafar al Xavi i la Marta i els va fer aixecar. Va assentar-hi les dues noies i a ells dos els va fer fora del teatre, tal qual! El David i jo no podiem parar de riure, sobretot perquè pensavem que cap dels dos parla anglès i que la feinada que tindrien per entendre’s per tornar a entrar jajaja L’home va continuar fent de les seves, tirant crispetes pel cap de la gent, estripant entrades… L’espectacle que vam veure va ser el Mystere, i va ser una passada! Al nivell de Quidam o Saltimbanco, quan vam sortir voliem anar a veure un altre espectacle del CDS, però és tan car que ens ho vam guardar per quan tornin a bcn.

- Tema casinos, a tots els hotels hi ha casino, però a tots! Més grans, més vells, més horteres, però a tots n’hi ha i les màquines passen de frikis a molt frikis. 

- I pel que fa als hotels, el mateix! Nosaltres ens quedem amb el Bellagio: té una classe inigualable, les fonts del davant fan “espectacle” cada 15minuts, una coreografia d’aigua i música que no et pots perdre i és l’hotel que determina el centre de Las Vegas. Hi tornarem segur! :)

- El dia 12 vam anar al Grand Canyon, van ser 4 hores i mitja de conduir, i just quan vam arribar es va posar a ploure i ploure sense parar. El problema no era la pluja en si, sinó que els núvols eren molt baixos i no podiem veure el canyon. Però amb una mica de paciència vam aconseguir arribar a una zona on sí que es veia i vam poder disfrutar de la maravella que és el Grand Canyon del colorado. Per anar-hi vam llogar un mustang descapotable, que amb el temps que feia no vam poder disfrutar al Grand Canyon però si a Las Vegas a la nit, vam passejar-nos per tot l’Strip amb el cotxe descapotat i va valdre molt la pena!

I aquí teniu el resum de Las Vegas, us recomanem molt molt molt molt anar-hi! És una ciutat que sorgeix del desert, que van crear com a ciutat dels casinos però que s’ha convertit en la ciutat de l’entreteniment per excel·lència dels EEUU. Ens ho vam passar massa bé perquè ara SF ens sembla tranquil i fred, però això ja s’acaba i s’ha de disfrutar! Ahir vam anar a Alcatraz, la antiga presó d’alta seguretat que hi ha en una illa davant de SF. El fred que feia i el vent eren descomunals, mai havia fet tan de fred en aquesta ciutat, i ja ens comença a cansar el tema… I avui tenim previst anar a ensenyar-los Castro (barri homosexual) i Haight Ashbury (el barri on va néixer el moviment hippie).

Molts ànims a tothom que hagi començat la uni aquesta setmana, i fins molt aviat!