De Catalunya a California

Ja tornem a ser aquí, cansats, però a casa!! Han estat uns quants dies molt intensos, no us escribiem des de la tornada de Las Vegas amb el Xavi i la Marta, així que deunidor! Vam estar dos dies més visitant amb ells fins que van arribar els meus pares (Laura), que es van incorporar al tour turistic. Amb ells vam fer coses com anar a un restaurant català que hi ha a Belden Place, al cor del financial district de SanFrancisco. Es diu B44 i és dels germans Olivella de Vilafranca. Vam menjar superbé i el Jordi, un dels germans, no va deixar d’explicar-nos coses en tot el sopar. A destacar que tant els quadres de les parets, com la carta són dels castellers de Vilafranca. Però no us ho perdeu, perquè al labavo hi té una minipantalla de 5cm per 5cm amb imatges de castells, molt xulo! Us poso la foto a continuació.

També vam anar amb ferri a Tiburón i Sausalito, dos poblets residencials tirant a classe superalta a l’altra banda del Golden Gate amb unes vistes de SF impressionants. A més, des que va arribar la segona delegació catalana ens ha fet un temps d’estiu total i no hem vist ni un núvol (fins avui, que ens hem llevat tapats de nou…). De tornada vam parar al peu del Golden Gate Bridge a fer-nos fotos, com podeu veure

Una cosa molt curiosa que ens va passar (mai en els altres viatges als EEUU ens havia passat!!) és que vam anar a sopar al Morton’s, un restaurant de carn al centre de SF, i quan els meus pares van demanar una ampolla de vi van preguntar que qui en beuria. Vam dir que ells dos, la Marta i jo. I va i ens demanen els IDs, osigui, el DNI!! Aqui l’edat mínima per beure alcohol son els 21 anys i son molt estrictes amb això. Però d’aqui fins al punt que ens demanin el DNI quan anem amb gent “gran” que son els nostres pares, telita! Però la qüestió és que vam poder beure…

El diumenge a les 5,30 del mati vam acompanyar al Xavi i la Marta a l’aeroport que ja marxaven i des de llavors podriem dir que encara hem parat menys quiets. Dilluns vam llogar un cotxe i ens en vam anar a la regió del vi de Califòrnia, que és la més popular i productiva del país. Són dues zones, Napa i Sonoma, la primera més turistica que la segona (però oju, perquè flipareu!). Primer vam anar a Sonoma per visitar Gloria Ferrer, que és la marca que fa servir Freixenet aquí (tot i que al súper també pots trobar Cordon Negro de Freixenet, per exemple). La finca és una masia preciosa envoltada de vinyes on no veus més que verd i més finques. ON SON ELS POLÍGONS QUE TENIM AL PENEDÈS? No hi son! Vam pendre un vi pinot noire i cap a la carretera altre cop. D’allà vam anar al centre del poble de Sonoma a dinar, i carretera altre cop per anar cap a Napa. A Napa, com que no sabiem ben bé on anar o què visitar vam anar al punt d’informació, i OJU OJU OJU! Era un local preciós ambientat en plan rústic amb tot de persones jubilades treballant per la regió (als EUA es dona molt protagonisme als jubilats, sempre fan de voluntaris a molts llocs). El local tenia llibres preciosos, material de cuina, accessoris i utensilis relacionats amb el món del vi, et donaven mapes i revistes, i fins i tot hi havia una taula allargada amb 6 ipads on podies trobar informació, videos i fotografies de la zona. Una passada, de veritat que en tot el penedès no tenim res que s’hi acosti. Aquí ja vam començar a veure que Napa Valley aniria enserio i que ens esperaven moltes sorpreses. Vam agafar el cotxe i vam començar la ruta, des de Napa poble fins quasi al final de la regió al nord, Santa Helena. L’entorn era preciós, ple ple i ple de vinyes. Els ulls no et veien res més que pàmpols, ceps i gotims. Ni autopistes, ni polígons, només verd, dues carreteres i una via de tren per un tren antic que tenen, restaurat i que el fan servir per visitar la zona de nord a sud amb un restaurant a l’interior. La zona era tan maca que vam decidir no parar a visitar cap celler, però vam trobar Robert Mondavi i ens va semblar espectacular. Així que hi vam parar. Arquitectònicament una passada, i orientat al públic 100%. Una botiga amb 1000 coses (llibres, menjar, roba i estris de cuina, fotografies, etc.) sala de tastos, patis interiors… Ens va donar la sensació que al Penedès vivim aturats, produim i si tenim alguna visita ja ens està bé. A tots els interessats en viticultura: Napa Valley és quasi una obligació, molt recomenat!!

Com que les fotos de Napa son de més resolució us les hem de penjar apart, les veureu a la pàgina principal com sempre.

De tornada vam fer dues parades: 

La primera a Sausalito però a la part de les cases flotants. És una comunitat que tot son cases flotants en una zona molt tranquila de la bahia. Com que és una zona bastant bohemia diriem que les cases son bastant particulars, però molt xulo de veure!

La segona va ser veure el Golden Gate Bridge durant la posta de sol des de la muntanya on s’enganxa a l’extrem nord (pel sud s’enganxa amb SF). També molt recomenable i molt còmode, ja que aparques a la carretera, camines 100m i ja estàs al límit del precipici per gaudir de l’espectacle.

Demà (o quan puguem) us expliquem els 4 dies següents, que els hem passat entre Seattle i Vancouver. Però ara ens hem de posar a fer maletes. Sona molt fort, ja han passat els 3 mesos i la tornada està a la cantonada. Mai millor dit, perquè som dissabte i dilluns ja agafem el vol que ens portarà a casa. Com que vam venir molt carregats (ara que han passat 3 mesos ens en adonem de quantes tonteries ens vam arribar a endur…) i ultimament hem fet forces adquisicions necessitem que els meus pares, que marxen demà, se’ns enduguin les primeres maletes perquè sino no ens deixaran tornar (ja us agradaria a alguns ehh!!). Així que manos a la obra!

Ahhh per cert, avui toca Barça a l’hora de dinar. Us prometem que no és gens mala combinació, ens hi hem acostumat ja! Encara hem de decidir si el veurem al B44 (el català) o al Jillian’s (un lloc típic americà amb 100 pantalles i hamburgueses), però el veurem i guanyarem! Visca el Barça!!