Madness and Homeless
Bon dia a tothom!!
Ja som 24 d’agost, això vol dir que aviat farà 2 mesos que som a SF i que ja només ens quedarà un mes aqui… el temps passa volant! Ara mateix no hauriem d’estar escrivint perquè tenim molta feina aquests dies, però de tanta feina no se ni per on començar i mentre m’inspiro i em poso al dia amb les noticies escriurem una mica per no tenir-vos abandonats. Hi ha força coses a dir! Primer de tot, aprofitar aquest blog per felicitar a l’Alba (segur que no t’havien felicitat mai en un blog!) que avui és el seu aniversari i em fa molta enveja no poder celebrar els aniversaris amb un sopar d’aquells nostres, i en segon lloc desitjar-li molta sort a l’Anna que avui se’n va cap a Goteborg, Suècia, d’erasmus… això vol dir que la tindrem 6 mesos passant fred però disfrutant molt de l’experiència. Annita, quan comenci a fer fred ja em tindràs aqui! :)
Després dir que ahir a la nit alla les 11,30 quan anavem a dormir vam començar a llegir al twitter i al facebook que s’estava produint un terratrèmol a San Francisco i la Bay Area en general. Nosaltres no vam notar res de res, potser perquè ens estavem descollonant de riure amb la història del fals Eladio Paramés a Punto Pelota (als qui no us agradi Punto Pelota recomano veure el programa d’ahir al youtube, no pels contertulians ni res d’això, sino perque son els qui han explicat tota la historia i fins i tot van llegir els sms que s’havien intercanviat el noi basc i el periodista de C+, brutal!). Deixant el tema Punto Pelota, doncs això que no vam notar res, però tinguent en compte que SF és zona sísmica i que el 1906 un terratrèmol va deixar la ciutat en ruines i que el 1989 n’hi va haver un altre en que es van ensorrar moltes cases i va morir força gent, doncs feia una mica de cangueli pensar que mentre dormissim podria haver-hi alguna rèplica més forta. Enfi, que aquest matí ens hem llevat sans i estalvis i només ha sigut una anècdota.
El títol del post d’avui és perquè SF és una ciutat única al món en homeless (gent sense casa) i sonats. En general els EEUU tenen registres molt alts de homeless, però és conegut arreu que SF és LA CIUTAT dels homeless i ja us assegurem que és per algun motiu. Tots els carrers de la ciutat en tenen, tots tots de veritat! Per tant, diguéssim que t’acabes acostumant a trobar sacs de dormir i merda acomulada a les voreres. Aqui no dormen als caixers, sino que fan vida al carrer dia i nit. En tenim alguns, però, que formaran part de les nostres vides per sempre jajaja és l’exemple del que hi ha a Broadway direcció a la feina. Al matí quan baixem esta a la vorera sud, normalment dormint encara (a les 8,20) i al migdia quan pleguem està a la nord. Deixa les seves coses a la sud, que diriem que és “casa seva” i se’n va a l’altra banda a airejar-se. Va descalç i els peus els té negres. Sempre discutim si és negre de merda o negre de que els té podrits. Cal dir que són gent molt bruta, que fa molta pudor però que no incordien en general.
A part de homeless, SF és una ciutat amb MOLTS MOLTS MOLTS bojos. Hi ha dos tipus de bojos, els que habiten cossos de homeless, cosa que els fa més identificables i ja de per si els evites, o els que aparentment son gent “normal”. Un dia ens vam trobar a un noi d’uns 25 anys saltant descalç al voltant d’una fontana amb els pantalons descordats, de manera que portava tot el cul enlaire. Veniem de veure el Barça i parlavem del partit, i a mesura que ens acostavem anavem callant tots dos progressivament per confirmar que tots dos veiem el mateix… També hi ha un noi xinès d’uns 18 anys que més o menys cada dia ens el trobem sota els porxos de l’entrada de l’oficina. Aquest té una obsessió molt rara amb les sabates. Es creui amb qui es creui, li ha de mirar les sabates. Clar, a les 8,30 es col·loca a la cantonada de Sydney Park (on hi ha les oficines) i s’empatxa de veure gent i les seves respectives sabates. A vosaltres poster us fa gràcia, però arriba un punt que fa angunia perquè et mira les sabates amb una passió que intimida. A part d’aquest que tenim localitzat, a vegades vas pel carrer i et creues amb gent aparentment normal, però de cop es posen a cridar o a fer coses rares i deixem anar un “la gent aqui està molt boja eh!”.
Res, que ja feia dies que us ho voliem explicar i aquí ho teniu. Res més per avui, ens posem enserio a fer feina que sinó seran les 2 i no haurem acabat.
Avui anem a veure un partit dels Giants, que és l’equip local de baseball i l’equip que va guanyar les World Series la temporada anterior. Aqui a SF la passió pels Giants és molt heavy, tan o més com a Catalunya el Barça, així que ja us explicarem demà com vivim un vespre de partit.
Fins demà!!
