Yosemite National Park
Bon dia a tothom! Cada dia ens costa més escriure i ens fa més mandra i això no pot ser, que l’aventura ja comença a fer baixada i aviat s’haura acabat…
Aquest cap de setmana passat vam anar al Yosemite National Park, a uns 350km a l’est de San Francisco, molt a prop de l’estat de Nevada. El parc ocupa 3100km quadrats, osigui que poca broma!! Des de San Francisco es tarda 4 hores a arribar al centre del parc, a Yosemite Valley, que és la vall on es concentren la majoria d’hotels i serveis, com un super i 2 o 3 llocs per menjar.
L’aventura va començar dissabte al matí, vam anar al Hyatt a recollir el cotxe que haviem llogat, un Ford Focus, i l’home que ens va atendre ens va dir que ens donava un Ford Mustang. Quan va veure la nostra cara de “enserio” ens va dir “You guys like Ford Mustang right?” I evidentment!!!! No ens ho acabavem de creure, més que res perque llogar el Ford Focus per 2 dies sencers ens costava 4duros… Doncs això, ens van entregar el pepino de cotxe i carretera i manta. La primera hora i mitja aproximadament la vam fer per autopistes normals de 3 o 4 carrils, però en molt mal estat. Algun tram no hi havia linies i d’altres semblava que anessis per camins de carro del mal estat. Després, van tocar unes 2hores i pico de carretera de carril únic… Com qui va de Sant Sadurní a Vilafranca però carreteres més estretes. El paissatge espectacular, l’interior de California és quasibé desèrtic, amb muntanyes i muntanyes d’herba groga/seca. Quan ja portavem unes 3 hores, va començar la part de muntanya… carreteres estretíssimes, amb molta pendent, curves tancadíssimes i uns marges que no els vulguis ni mirar. Ens pensavem que ja erem al park, però NO! Allò va ser més d’una hora de muntanya i poblets de l’oeste fins que ja sí que vam arribar a l’entrada del park. Es paguen $20 (14euros) a l’entrada i el tiquet et val per tota una setmana.
Com que eren les 2 i pico estavem afamats i vam decidir anar a dinar a Yosemite Village, l’unic “poble” que hi ha en tot el parc. Dic poble, perquè no hi viu ningú, simplement és una zona on hi ha 1 pizzeria, 1 deli, 1 lloc d’hamburgueses i fastfood i un súper i l’hotel Ahwahnee, que és un dels pocs hotels “tradicionals” que hi ha al parc, però també molt més car, uns 300-400 dolars la nit (210-280 euros). Vam dinar una bona hamburguesa envoltats d’esquirols per tot arreu. Es posaven sota les taules a veure què pillaven de menjar i se’t posaven al costat aixecats amb cara de “et mosegaré”. D’allà vam anar a l’hotel. Dic hotel per dir-li d’alguna manera, perquè son unes 200 cabanyes construides de 3 parets de ciment, la paret frontal és de tela i el sostre també. Per dormir, doncs bàsicament un “matalàs” (si se li pot dir així) posat sobre una fusta amb potes i una llitera que SORT que no vam haver d’utilitzar, perquè no ens hagués aguantat a cap dels dos xD A fora teniem com un pati/terrassa amb una taula i lloc per cuinar. I després d’ubicar-nos, a l’aventura!! La nostra intenció era anar al Mirror Lake (simplement perquè ens sonava bé pel nom i perquè era una caminada fàcil) però la sort de no trobar el camí correcte va fer que acabéssim anant a Vernal Fall, la cascada més impressionant que hem vist mai. De pujada vam tardar unes 2 hores, primer per un caminet asfaltat però molt empinat per entre arbres i vorejant el riu Merced, fins a arribar al pont on es veia la cascada al fons de la vall. Però ja vam veure que allò feia bona pinta i vam decidir seguir fins a dalt la cascada, aquest cop sense asfalt, per entre pedres i més pedres. Com més ens apropavem a la cascada més difícil era el camí, la brisa de la cascada feia que les pedres estiguéssin mullades, i algun tram les pedres de la paret on ens aguantavem eren tan humides que tenien les típiques algues que només et fan que relliscar més. Però finalment vam fer el cim i vam arribar a dalt de tot, en el típic punt de les pelis on algú està descendint pel riu i s’acosta a la cascada però sempre hi ha algun miracle que fa que se salvi abans de caure pel precipici. Allà ens vam refrescar perquè estavem morts i vam començar a baixar perquè el sol ja s’amagava darrere les muntanyes. Però, per art de màgia, l’objectiu gran angular que portavem enroscat a l’objectiu normal de la càmera es va desenroscar (segurament de tot el camí pujant i baixant pedres amb la càmera penjada a l’esquena) i va començar a rodolar pendent aball. Primer picant per les “escales” de pedres, després cap al marge i ja va desaparèixer riu aball. Vam decidir no fer-ne mala sang, i una japonesa que venia darrere nostre i va veure-ho tot ens va dir “it could have been worst, you guys are allright” i tenia raó, tenint en compte que cada any moren de mitjana 12 persones al Yosemite Park (amb el que va d’any aquest any ja n’han mort 17, ho vam veure el dia abans de marxar per la TV), doncs només era un objectiu i res més. Quan vam arribar al cotxe ja quasi era fosc, així que vam decidir anar a fer una pizza i a dormir (a les 9 tanquen els restaurants, aixi que ho sopavem a les 8 o no sopavem). Va ser força divertit quan vam arribar a la nostra cabanya i hi havia esquirols pululant per tot arreu, no ben bé a dins però si al pati jajajaja no dic res més, però n’hi havia un que portava un bon cabreig. Vam haver de guardar totes les coses que tinguessin aroma en unes caixes que tancaven amb unes cadenes i tanques per evitar, ATENCIÓ, que els ossos morin per intentar-s’ho menjar. És a dir, de les 1000 mesures de prevenció del park pels ossos, crec que cap d’elles tenia en compte a les persones -que no fossis atacat per un os-, sinó que totes tenien en compte que als ossos no els passés res. ENFI.
L’endemà al matí, després d’un bon esmorzar, vam anar a veure la “beach” del camping/hotel. Era una zona terrosa del riu, en comptes de plena de pedres. Allà hi havien dues nenes d’uns 6 anys banyant-se com si res, i l’aigua estava congelada. Tot i això, com que no es haviem pogut dutxar (les dutxes deixaven molt que desitjar) vam decidir fotre’ns de cap al riu. Vam tardar una bona mitja hora a entrar del tot a dins el riu, però finalment ho vam aconseguir. En un d’aquests intents, de cop vam veure un ós a l’altra banda d’on ens estavem banyant. Hi havia una pobre noia llegint sota un arbre, i l’ós li va aparèixer a 2m. Evidentment, va agafar tot el que tenia i va començar a córrer a través del riu amb tot el que portava als ombros. L’ós enseguida es va amagar darrere els arbres mentre agafavem el teleobjectiu, així que no en tenim fotos.
Després d’aquest episodi i ja nets, vam agafar el cotxe i vam anar a veure tots els altres punts interessants de Yosemite Valley: les Yosemite Upper i Lower Falls, la Braidalveil Fall, El Capitán (el monolit més gran de la terra) i finalment el Mirror Lake, que el vam trobar molt buit d’aigua i no vam poder veure com el Half Dome (un altre dome de granit enorme) es reflectia sobre el llarc, d’aquí el seu nom.
I fins aquí el nostre cap de setmana aventurer i de muntanya, que ens va agradar molt i molt. Per als qui tingueu California/San Francisco pendent o en ment, de veritat que dediqueu dos dies a anar al Yosemite, perquè mereix un viatge per si sol i és molt econòmic. Això si, reserveu allotjament amb mig any d’antelació i dormiu dins el Park, perquè per sortir del park el poble més proper està a 1h per carreteres infernals, aixi que no val la pena.
Vaaa, que ja només ens queden 5 dies de treballar i arriba la primera delegació Sansadurninenca!!
